Document resum sobre la nova estructura de la selectivitat. En la pàgina de la Universitat d’Alacant.
http://sa.ua.es/es/selectividad/documentos/-gestadm/documento-resumen-nuevo-acceso-universidad.pdf
Per a ampliar informació:
En la pàgina de la UA:
http://sa.ua.es/es/selectividad/la-prueba-de-acceso-a-la-universidad.html
En la de la UMH:
http://www.umh.es/menuypantalla.asp?menu=estudios&url=http://estudiantes.umh.es
En la de conselleria d’educació:
http://www.edu.gva.es/univ/val/prueba_acceso.htm
En ella trobem informació molt completa: horaris de les proves, ponderacions per a l’accés del pròxim curs 2011/2012, (vàlides també per al 2012/2013), relació de titulacions per branques de coneixement (o modalitats del batxillerat), exàmens anteriors amb criteris de correcció, etc.
LECTURA DE MATEMÀTIQUES
Literatura basada en situacions matemàtiques la lectura del qual és altament recomanable per a tot aquell que desitge submergir-se en este meravellós món de les matemàtiques.
L’home que calculava: http://www.box.com/shared/szb7o538bc
Planilandia: http://www.box.com/shared/inedk6vrfu
El diable dels Nombres: http://www.box.com/shared/mf1sblv48s
L’home que calculava: http://www.box.com/shared/szb7o538bc
Planilandia: http://www.box.com/shared/inedk6vrfu
El diable dels Nombres: http://www.box.com/shared/mf1sblv48s
Aprendre matemàtiques amb David Lynch
El cineasta nord-americà David Lynch crearà una instal·lació original per a vertebrar l’exposició que en la Fundació Cartier de París farà dialogar, a partir del pròxim dia 21 d'Octubre, a artistes amb matemàtics.
Lynch ha ideat una cúpula que acollirà als visitants de la mostra i en la que es projectaran tres films d’animació realitzats pel director a partir del seu diàleg amb diferents matemàtics, en particular amb el rus Misha Gromov.
En el primer d’ells s’explica el foc amb fórmules matemàtiques, el segon mostra una biblioteca amb importants obres d’eixa ciència i el tercer, que es projectarà en el sostre de la cúpula, mostra el naixement de l’univers, va explicar a Efe un portaveu de la Fundació.
Les pel·lícules han sigut realitzades amb la col·laboració de la compositora nord-americana Patti Smith.
L’objectiude la mostra és explicar les matemàtiques a través del llenguatge dels artistes, fer-les accessibles a tots, mostrar que formen part de la vida quotidiana "va agregar,.
Els realitzadors francesos Raymond Depardon i Claudine Nougaret han donat la paraula als matemàtics que formen part de l’exposició i la seua pel·lícula serà projectada en l’auditori de la Fundació.
L’exposició, titulada 'Matemàtiques, una superació sobtada' i que estarà oberta fins al 18 de març de 2012, és eminentment visual, encara que també es recolza en altres expressions artístiques.
El pintor gal Jean-Michel Alberola ha concebut un mural sobre el matemàtic Henri Poincaré, mentres que el japonés Hiroshi Sugimoto ha creat una escultura de 3 metres d’altura a través d’una fórmula matemàtica.
En total, sis matemàtics han participat en l’exposició: Michael Atiyah, Alain Connnes, Nicole el Karoui, Misha Gromov, Cédric Villani i El senyor Zagier.
Per a donar llenguatge artístic al seu pensament han treballat, a més dels artistes ja citats, Takeshi Kitano i Beatriz Milhazes.
Lynch ha ideat una cúpula que acollirà als visitants de la mostra i en la que es projectaran tres films d’animació realitzats pel director a partir del seu diàleg amb diferents matemàtics, en particular amb el rus Misha Gromov.
En el primer d’ells s’explica el foc amb fórmules matemàtiques, el segon mostra una biblioteca amb importants obres d’eixa ciència i el tercer, que es projectarà en el sostre de la cúpula, mostra el naixement de l’univers, va explicar a Efe un portaveu de la Fundació.
Les pel·lícules han sigut realitzades amb la col·laboració de la compositora nord-americana Patti Smith.
L’objectiude la mostra és explicar les matemàtiques a través del llenguatge dels artistes, fer-les accessibles a tots, mostrar que formen part de la vida quotidiana "va agregar,.
Els realitzadors francesos Raymond Depardon i Claudine Nougaret han donat la paraula als matemàtics que formen part de l’exposició i la seua pel·lícula serà projectada en l’auditori de la Fundació.
L’exposició, titulada 'Matemàtiques, una superació sobtada' i que estarà oberta fins al 18 de març de 2012, és eminentment visual, encara que també es recolza en altres expressions artístiques.
El pintor gal Jean-Michel Alberola ha concebut un mural sobre el matemàtic Henri Poincaré, mentres que el japonés Hiroshi Sugimoto ha creat una escultura de 3 metres d’altura a través d’una fórmula matemàtica.
En total, sis matemàtics han participat en l’exposició: Michael Atiyah, Alain Connnes, Nicole el Karoui, Misha Gromov, Cédric Villani i El senyor Zagier.
Per a donar llenguatge artístic al seu pensament han treballat, a més dels artistes ja citats, Takeshi Kitano i Beatriz Milhazes.
RESULTATS PROVES CANGUR 2011
Enhorabona a tothom que va participar!
Alumnes del nivell 1 (3r ESO)
Henriette Maria Merle Bolufer, 97.5 punts (30 + 30 + 37.5), en el lloc 26 (1.89%)
Alex David Tipan Quinga, 64 punts (23.25 + 27 + 13.75), en el lloc 513 (38.67%)
Paula Nerea Navarro Palacio, 56.25 punts (22.5 + 15 + 18.75), en el lloc 731 (55.14%)
Sergio Campillo Ferrero, 40 punts (18.75 + 15 + 6.25), en el lloc 1134 (85.57%)
Alumnes del nivell 2 (4t ESO)
Santiago Corredor Castillo, 88.25 punts (27 + 35 + 26.25), en el lloc 195 (14.46%)
Benjamín García Mora, 78 punts (30.75 + 36 + 11.25), en el lloc 414 (30.77%)
Hicham El Abti Barrouho, 76.25 punts (22.5 + 35 + 18.75), en el lloc 455 (33.83%)
Luis Mira Bas, 76 punts (24.75 + 25 + 26.25), en el lloc 472 (35.1%)
David Alarcon Ecat, 73.75 punts (18.75 + 30 + 25), en el lloc 524 (38.97%)
Hernán Lukacs Dendi, 72.5 punts (22.5 + 25 + 25), en el lloc 558 (41.51%)
Jordan Toni Knight , 71.25 punts (15 + 25 + 31.25), en el lloc 585 (43.52%)
Nuria Sapena Bondia, 70.75 punts (15.75 + 35 + 20), en el lloc 597 (44.41%)
Judith Alemany Pérez, 69.5 punts (33.75 + 22 + 13.75), en el lloc 623 (46.35%)
Yun Hang Hu Luo , 68.75 punts (26.25 + 30 + 12.5), en el lloc 644 (47.91%)
Santiago Mario Rago , 65.25 punts (21.75 + 21 + 22.5), en el lloc 757 (56.33%)
Félix Walter Nees , 61 punts (22.5 + 16 + 22.5), en el lloc 878 (65.35%)
Noemí Abigail Pérez Aguilera, 53.75 punts (11.25 + 30 + 12.5), en el lloc 1009 (75.11%)
Marco Holtman Corral, 50 punts (26.25 + 15 + 8.75), en el lloc 1078 (80.25%)
Eva Pretel Devesa, 29.25 punts (7.5 + 8 + 13.75), en el lloc 1306 (97.24%)
María Eugenia Mouchet Ruiz, 16.25 punts (11.25 + 5 + 0), en el lloc 1338 (99.63%)
Mouna Chakkour El Fahsi, 11.25 punts (11.25 + 0 + 0), en el lloc 1340 (99.78%)
Alumnes del nivell 3 (1r BAT)
Teresa Correa Ginestar, 38 punts (11.25 + 13 + 13.75), en el lloc 675 (75.22%)
Katherin Andrea Cifuentes Ruiz, 33.75 punts (0 + 15 + 18.75), en el lloc 752 (83.82%)
Alumnes del nivell 4 (2n BAT)
Fabian Knipschild , 29.5 punts (8.25 + 5 + 16.25), en el lloc 375 (88%)
Philipp Matthieu Stierle , 27.25 punts (8.25 + 9 + 10), en el lloc 391 (91.76%)
Alumnes del nivell 1 (3r ESO)
Henriette Maria Merle Bolufer, 97.5 punts (30 + 30 + 37.5), en el lloc 26 (1.89%)
Alex David Tipan Quinga, 64 punts (23.25 + 27 + 13.75), en el lloc 513 (38.67%)
Paula Nerea Navarro Palacio, 56.25 punts (22.5 + 15 + 18.75), en el lloc 731 (55.14%)
Sergio Campillo Ferrero, 40 punts (18.75 + 15 + 6.25), en el lloc 1134 (85.57%)
Alumnes del nivell 2 (4t ESO)
Santiago Corredor Castillo, 88.25 punts (27 + 35 + 26.25), en el lloc 195 (14.46%)
Benjamín García Mora, 78 punts (30.75 + 36 + 11.25), en el lloc 414 (30.77%)
Hicham El Abti Barrouho, 76.25 punts (22.5 + 35 + 18.75), en el lloc 455 (33.83%)
Luis Mira Bas, 76 punts (24.75 + 25 + 26.25), en el lloc 472 (35.1%)
David Alarcon Ecat, 73.75 punts (18.75 + 30 + 25), en el lloc 524 (38.97%)
Hernán Lukacs Dendi, 72.5 punts (22.5 + 25 + 25), en el lloc 558 (41.51%)
Jordan Toni Knight , 71.25 punts (15 + 25 + 31.25), en el lloc 585 (43.52%)
Nuria Sapena Bondia, 70.75 punts (15.75 + 35 + 20), en el lloc 597 (44.41%)
Judith Alemany Pérez, 69.5 punts (33.75 + 22 + 13.75), en el lloc 623 (46.35%)
Yun Hang Hu Luo , 68.75 punts (26.25 + 30 + 12.5), en el lloc 644 (47.91%)
Santiago Mario Rago , 65.25 punts (21.75 + 21 + 22.5), en el lloc 757 (56.33%)
Félix Walter Nees , 61 punts (22.5 + 16 + 22.5), en el lloc 878 (65.35%)
Noemí Abigail Pérez Aguilera, 53.75 punts (11.25 + 30 + 12.5), en el lloc 1009 (75.11%)
Marco Holtman Corral, 50 punts (26.25 + 15 + 8.75), en el lloc 1078 (80.25%)
Eva Pretel Devesa, 29.25 punts (7.5 + 8 + 13.75), en el lloc 1306 (97.24%)
María Eugenia Mouchet Ruiz, 16.25 punts (11.25 + 5 + 0), en el lloc 1338 (99.63%)
Mouna Chakkour El Fahsi, 11.25 punts (11.25 + 0 + 0), en el lloc 1340 (99.78%)
Alumnes del nivell 3 (1r BAT)
Teresa Correa Ginestar, 38 punts (11.25 + 13 + 13.75), en el lloc 675 (75.22%)
Katherin Andrea Cifuentes Ruiz, 33.75 punts (0 + 15 + 18.75), en el lloc 752 (83.82%)
Alumnes del nivell 4 (2n BAT)
Fabian Knipschild , 29.5 punts (8.25 + 5 + 16.25), en el lloc 375 (88%)
Philipp Matthieu Stierle , 27.25 punts (8.25 + 9 + 10), en el lloc 391 (91.76%)
RESUM ESTADISTICA
Definició d'Estadística
L'Estadística tracta del recompte, ordenació i classificació de les dades obtingudes per les observacions, per poder fer comparacions i treure conclusions.
Conceptes d'Estadística
Població: Una població és el conjunt de tots els elements als quals es sotmet a un estudi estadístic.
Individu: Un individu o unitat estadística és cada un dels elements que componen la població.
Mostra: Una mostra és un conjunt representatiu de la població de referència, el nombre d'individus d'una mostra és menor que el de la població.
Mostreig: El mostreig és la reunió de dades que es desitja estudiar, obtinguts d'una proporció reduïda i representativa de la població.
Valor: Un valor és cada un dels diferents resultats que es poden obtenir en un estudi estadístic. Si llancem una moneda a l'aire 5 vegades obtenim dos valors: cara i creu.
Dada: Una dada és cada un dels valors que s'ha obtingut en realitzar un estudi estadístic. Si llancem una moneda a l'aire 5 vegades obtenim 5 dades: cara, cara, creu, cara, creu.
Variables estadístiques
Variable qualitativa: Les variables qualitatives es refereixen a característiques o qualitats que no poden ser mesurades amb números.
Variable quantitativa: Una variable quantitativa és la que s'expressa mitjançant un nombre, per tant es poden realitzar operacions aritmètiques amb ella. Podem distingir dos tipus:
La distribució de freqüències o taula de freqüències és una ordenació en forma de taula de les dades estadístiques, assignant a cada dada la seva freqüència corresponent.
Diagrama de barres
Un diagrama de barres s'utilitza per de presentar dades qualitatives o dades quantitatives de tipus discret.
Les dades es representen mitjançant barres d'una alçada proporcional a la freqüència.
Polígons de freqüències
Un polígon de freqüències es forma unint els extrems de les barres mitjançant segments.
També es pot fer traçant els punts que representen les freqüències i unint mitjançant segments.
Diagrama de sectors
Un diagrama de sectors es pot utilitzar per a tot tipus de variables, però s'usa freqüentment per a les variables qualitatives.
Les dades es representen en un cercle, de manera que l'angle de cada sector és proporcional a la freqüència absoluta corresponent.
Histograma
Un histograma és una representació gràfica d'una variable en forma de barres.
S'utilitzen per a variables contínues o per a variables discretes, amb un gran nombre de dades, i que s'han agrupat en classes.
A l'eix abscisses es construeixen uns rectangles que tenen per base l'amplitud de l'interval, i per altura, la freqüència absoluta de cada interval.
Mesures de centralització
Moda: La moda és el valor que té més freqüència absoluta. Es pot trobar la moda per a variables qualitatives i quantitatives.
Mitjana: És el valor que ocupa el lloc central de totes les dades quan aquests estan ordenats de menor a major. La mitjana es pot trobar només per a variables quantitatives.
Mitjana aritmètica: La mitjana aritmètica és el valor de la suma totes les dades i dividir el resultat entre el nombre total de dades.
Mesures de posició
Quartils: Els quartils són els tres valors de la variable divideixen a un conjunt de dades ordenades en quatre parts iguals. Q1, Q2 i Q3 determinen els valors corresponents al 25%, al 50% i al 75% de les dades.
Decils: Els decils són els nou valors que divideixen la sèrie de dades en deu parts iguals. Els decils donen els valors corresponents al 10%, al 20% ... i al 90% de les dades.
Percentils: Els percentils són els 99 valors que divideixen la sèrie de dades en 100 parts iguals. Els percentils donen els valors corresponents a l'1%, al 2% ... i al 99% de les dades.
Mesures de dispersió
Desviació mitjana: La desviació mitjana és la mitjana aritmètica dels valors absoluts de les desviacions respecte a la mitjana.
Variància: La desviació típica és l'arrel quadrada de la variància.
Desviació típica: La desviació típica és l'arrel quadrada de la variància.
Coeficient de variació: El coeficient de variació és la relació entre la desviació típica d'una mostra i la seva mitjana.
L'Estadística tracta del recompte, ordenació i classificació de les dades obtingudes per les observacions, per poder fer comparacions i treure conclusions.
Conceptes d'Estadística
Població: Una població és el conjunt de tots els elements als quals es sotmet a un estudi estadístic.
Individu: Un individu o unitat estadística és cada un dels elements que componen la població.
Mostra: Una mostra és un conjunt representatiu de la població de referència, el nombre d'individus d'una mostra és menor que el de la població.
Mostreig: El mostreig és la reunió de dades que es desitja estudiar, obtinguts d'una proporció reduïda i representativa de la població.
Valor: Un valor és cada un dels diferents resultats que es poden obtenir en un estudi estadístic. Si llancem una moneda a l'aire 5 vegades obtenim dos valors: cara i creu.
Dada: Una dada és cada un dels valors que s'ha obtingut en realitzar un estudi estadístic. Si llancem una moneda a l'aire 5 vegades obtenim 5 dades: cara, cara, creu, cara, creu.
Variables estadístiques
Variable qualitativa: Les variables qualitatives es refereixen a característiques o qualitats que no poden ser mesurades amb números.
Variable quantitativa: Una variable quantitativa és la que s'expressa mitjançant un nombre, per tant es poden realitzar operacions aritmètiques amb ella. Podem distingir dos tipus:
- Variable discreta: Una variable discreta és aquella que pren valors aïllats, és a dir no admet valors intermedis entre dos valors específics.
- Variable continua: Una variable contínua és aquella que pot prendre valors compresos entre dos nombres.
La distribució de freqüències o taula de freqüències és una ordenació en forma de taula de les dades estadístiques, assignant a cada dada la seva freqüència corresponent.
Diagrama de barres
Un diagrama de barres s'utilitza per de presentar dades qualitatives o dades quantitatives de tipus discret.
Les dades es representen mitjançant barres d'una alçada proporcional a la freqüència.
Polígons de freqüències
Un polígon de freqüències es forma unint els extrems de les barres mitjançant segments.
També es pot fer traçant els punts que representen les freqüències i unint mitjançant segments.
Diagrama de sectors
Un diagrama de sectors es pot utilitzar per a tot tipus de variables, però s'usa freqüentment per a les variables qualitatives.
Les dades es representen en un cercle, de manera que l'angle de cada sector és proporcional a la freqüència absoluta corresponent.
Un histograma és una representació gràfica d'una variable en forma de barres.
S'utilitzen per a variables contínues o per a variables discretes, amb un gran nombre de dades, i que s'han agrupat en classes.
A l'eix abscisses es construeixen uns rectangles que tenen per base l'amplitud de l'interval, i per altura, la freqüència absoluta de cada interval.
Mesures de centralització
Moda: La moda és el valor que té més freqüència absoluta. Es pot trobar la moda per a variables qualitatives i quantitatives.
Mitjana: És el valor que ocupa el lloc central de totes les dades quan aquests estan ordenats de menor a major. La mitjana es pot trobar només per a variables quantitatives.
Mitjana aritmètica: La mitjana aritmètica és el valor de la suma totes les dades i dividir el resultat entre el nombre total de dades.
Mesures de posició
Quartils: Els quartils són els tres valors de la variable divideixen a un conjunt de dades ordenades en quatre parts iguals. Q1, Q2 i Q3 determinen els valors corresponents al 25%, al 50% i al 75% de les dades.
Decils: Els decils són els nou valors que divideixen la sèrie de dades en deu parts iguals. Els decils donen els valors corresponents al 10%, al 20% ... i al 90% de les dades.
Percentils: Els percentils són els 99 valors que divideixen la sèrie de dades en 100 parts iguals. Els percentils donen els valors corresponents a l'1%, al 2% ... i al 99% de les dades.
Mesures de dispersió
Desviació mitjana: La desviació mitjana és la mitjana aritmètica dels valors absoluts de les desviacions respecte a la mitjana.
Variància: La desviació típica és l'arrel quadrada de la variància.
Desviació típica: La desviació típica és l'arrel quadrada de la variància.
Coeficient de variació: El coeficient de variació és la relació entre la desviació típica d'una mostra i la seva mitjana.
FULL DE CÀLCUL EXCEL / CAL
El Full de Càlcul Excel / Calc pot esdevenir una poderosa eina per crear entorns d'aprenentatge que enriqueixin la representació (modelatge), comprensió i solució de problemes, en l'àrea de l'estadística i probabilitat. Excel algunes funcionalitats van més enllà de la tabulació, càlcul de fórmules i graficació de dades.
En estadística descriptiva representa tots els tipus de gràfics i calcula la mitjana, moda, mediana, recorregut, variància i desviació típica.
En estadística descriptiva representa tots els tipus de gràfics i calcula la mitjana, moda, mediana, recorregut, variància i desviació típica.
- Gràfics estadístics: Solució pas a pas amb el EXCEL http://www.estadisticaparatodos.es/software/excel/ejer1.html
- Estadística unidimensional: Solució pas a pas amb el EXCEL http://www.estadisticaparatodos.es/software/excel/ejer2.html
GEOGEBRA
Geogebra, un programa de matemàtica dinàmica gratuït i multiplataforma, que es pot usar en tots els nivells educatius i que aglutina la geometria, l’àlgebra, el full de càlcul, l’estadística i l’anàlisi, en un únic paquet integrat i senzill d’utilitzar.
http://www.geogebra.org/cms/ca
http://www.geogebra.org/cms/ca
CALCULADORA WIRIS
Eina de càlcul matemàtic amb diverses funcionalitats com calcular límits, derivades, integrals, matrius, unitats de mesura i estadístiques entre d'altres.
http://www.wiris.net/demo/wiris/ca/index.html
http://www.wiris.net/demo/wiris/ca/index.html
PRACTICUM AL DEPARTAMENT
Enllaç de la alumna del practicum, Sonia Bas, que està realitzant les pràctiques al nostre institut, en el departament de matemàtiques amb la tutora Mar Cholbi.
https://sites.google.com/site/soniabassartmatematiques/
https://sites.google.com/site/soniabassartmatematiques/
RESUM GRÀFIQUES I FUNCIONS 3r ESO
Coordenades en el pla
Per representar els punts en el pla, necessitem dues rectes perpendiculars, anomenats eixos cartesians o eixos de coordenades:
L'eix horitzontal es diu eix X o eix d'abscisses.
El punt O, on es tallen els dos eixos, és l'origen de coordenades.
Les coordenades d'un punt qualsevol P es representen per (x, y).
Els eixos de coordenades divideixen el pla en quatre parts iguals i cadascuna d'elles se'ls anomena quadrant.
Taules de valors
Una taula és una representació de dades, mitjançant parells ordenats, expressen la relació existent entre dues magnituds o dues situacions.
Representació gràfica
Les gràfiques descriuen relacions entre dues variables.
La variable que es representa en l'eix horitzontal es diu variable independent o variable x.
La que es representa en l'eix vertical s'anomena variable dependent o variable y.
La variable y està en funció de la variable x.
Característiques de les gràfiques
Gràfica creixent: Una gràfica és creixent si en augmentar la variable independent augmenta l'altra variable.
Gràfica decreixent: Una gràfica és decreixent si en augmentar la variable independent disminueix l'altra variable.
Gràfica constant: Una gràfica és constant si en variar la variable independent l'altra roman invariable.
Concepte de funció
Una funció és una relació entre dues magnituds, de manera que a cada valor de la primera li correspon un únic valor de la segona, anomenada imatge.
Funció lineal
y = mx
m és el pendent, que és la inclinació de la recta amb respecte a l'eix d'abscisses.
La seva gràfica és una línia recta que passa per l'origen de coordenades.
Funció afí
y = mx + n
m és el pendent. Dues rectes paral.leles tenen el mateix pendent.
n és l'ordenada en l'origen i ens indica el punt de tall de la recta amb l'eix d'ordenades.
Funció constant
y = n
La gràfica és una recta horitzontal paral.lela a l'eix d'abscisses.
Per representar els punts en el pla, necessitem dues rectes perpendiculars, anomenats eixos cartesians o eixos de coordenades:
L'eix horitzontal es diu eix X o eix d'abscisses.
L'eix vertical s'anomena eix Y o eix d'ordenades.
El punt O, on es tallen els dos eixos, és l'origen de coordenades.
Les coordenades d'un punt qualsevol P es representen per (x, y).
Els eixos de coordenades divideixen el pla en quatre parts iguals i cadascuna d'elles se'ls anomena quadrant.
Taules de valors
Una taula és una representació de dades, mitjançant parells ordenats, expressen la relació existent entre dues magnituds o dues situacions.
Representació gràfica
Les gràfiques descriuen relacions entre dues variables.
La variable que es representa en l'eix horitzontal es diu variable independent o variable x.
La que es representa en l'eix vertical s'anomena variable dependent o variable y.
La variable y està en funció de la variable x.
Característiques de les gràfiques
Gràfica creixent: Una gràfica és creixent si en augmentar la variable independent augmenta l'altra variable.
Gràfica decreixent: Una gràfica és decreixent si en augmentar la variable independent disminueix l'altra variable.
Gràfica constant: Una gràfica és constant si en variar la variable independent l'altra roman invariable.
Concepte de funció
Una funció és una relació entre dues magnituds, de manera que a cada valor de la primera li correspon un únic valor de la segona, anomenada imatge.
Funció lineal
y = mx
m és el pendent, que és la inclinació de la recta amb respecte a l'eix d'abscisses.
La seva gràfica és una línia recta que passa per l'origen de coordenades.
Funció afí
y = mx + n
m és el pendent. Dues rectes paral.leles tenen el mateix pendent.
n és l'ordenada en l'origen i ens indica el punt de tall de la recta amb l'eix d'ordenades.
Funció constant
y = n
La gràfica és una recta horitzontal paral.lela a l'eix d'abscisses.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)